Lloguers, propietats, sous, saldo de comptes… Sabem que hi ha molta desinformació i confusió sobre els teus enviaments i cobraments amb Bizum i sobre si es tributen o no: què passa amb Bizum i Hisenda ? He de declarar els Bizum a Hisenda? Com he de fer per declarar Bizum a Hisenda ?
Com dirien els Black Eyed Peas i Shakira: Don’t you wooooorryy ♫.
Si t’ha entrat el dubte de què fer amb el teu Bizum a Hisenda, ets al lloc correcte. Continua llegint per saber tot allò relacionat amb Hisenda i Bizum.
En els darrers anys, Bizum s’ha consolidat com una de les plataformes de pagament més utilitzades a Espanya, tant per particulars com per professionals i empreses. La facilitat d’ús i la immediatesa en les transferències han fet que cada cop més comerços i autònoms l’incorporin com a mètode de cobrament habitual.
La utilització de Bizum com a mitjà de cobrament per a ingressos procedents d’activitats professionals han de ser tractats fiscalment de la mateixa manera que els rebuts per altres mitjans tradicionals, com ara l’efectiu, les transferències bancàries o els pagaments amb targeta.
L’obligació o no de declarar ingressos depèn de la seva naturalesa (per exemple, reemborsament de despeses, prestació de serveis, venda de béns o donatiu) i no del mitjà que s’utilitza per fer aquest cobrament. És a dir, els ingressos a través de Bizum estan subjectes a les mateixes condicions que els rebuts per qualsevol altre mitjà, com l’efectiu, la transferència o la targeta.
D’aquesta manera, serà diferent el tractament fiscal segons el tipus de receptor del pagament:
Ja siguin empreses o altres tipus d’entitats. En aquest cas, els ingressos rebuts a través de Bizum es deuen, de manera general, a la venda de béns o la prestació de serveis; per aquest motiu, s’han d’incloure a la comptabilitat de l’entitat i tributar a l’impost sobre societat.
Igualment, sigui quin sigui el mitjà de pagament, s’apliquen les regles generals quant a l’IVA i altres obligacions de facturació. Per exemple, és imprescindible emetre la factura o tiquet corresponent i conservar el justificant del cobrament per Bizum com a suport documental.
Igual que en el cas anterior, si els ingressos rebuts per Bizum deriven de lactivitat econòmica (pagaments per lliurament de béns o prestació de serveis) shan dincloure en el resultat de lactivitat, els llibres dingressos i les factures emeses.
Aquests ingressos tributen a l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), dins l’apartat de rendiments d’activitats econòmiques, juntament amb la resta d’ingressos rebuts per qualsevol mitjà de pagament. A més, si l’operació està subjecta a IVA, aquesta s’ha d’incloure a l’import i declarar-se en els models trimestrals i anuals i emetre la factura o tiquet corresponent.
En aquest cas, és essencial identificar la causa concreta de cada pagament rebut mitjançant Bizum. Per regla general, es tracta de moviments considerats habituals del dia a dia, ajustaments de comptes i reintegrament de despeses en comú —per exemple, sopars, viatges o compres efectuades en comú—, que ni generen rendiments i la quantitat dels quals no implica un increment patrimonial gravable fiscalment, per la qual cosa no s’han de declarar.
Tot i que en alguns mitjans de premsa s’ha indicat l’obligatorietat de declarar fiscalment aquells ingressos rebuts per Bizum que superin els 10.000 euros, anualment, aquest import només es tracta d’un llindar de referència utilitzat en àmbits com l’ús d’efectiu i la prevenció del blanqueig de capitals. Ni a la Llei General Tributària ni als seus reglaments apareix menció específica a aquest llindar. Per això, per normal general, els pagaments entre particulars, per a aquests moviments habituals del dia a dia, no s’han de declarar i no estan subjectes a límits (més enllà dels del servei de Bizum o dels establerts per les entitats bancàries).
Per contra, si l‟ingrés constitueix la contraprestació d‟una operació de venda o de prestació de servei (com seria el cas d‟un lloguer) o d‟una donació entre particulars, el tractament fiscal seria el propi d‟aquestes operacions, com succeeix amb la resta de mitjans de pagament, ja sigui efectiu o transferència.
Com a exemple:
– Si es produeix el reemborsament d’una despesa comuna (per exemple, despeses comunes d’un viatge entre amistats o familiars) no tindria cap conseqüència tributària.
– Si es tracta d’una donació entre particulars, la persona que rep els diners pot estar subjecte a l’impost sobre successions i donacions i ha de presentar l’autoliquidació corresponent.
– Si l’ingrés correspon al pagament d’un lloguer, es considera rendiment del capital immobiliari per a la persona arrendadora i ho ha de declarar al seu IRPF.
– Si l’import rebut és per la venda d’un bé (per exemple, la venda d’un cotxe o un objecte de segona mà), es considerarà un guany patrimonial i s’haurà d’incloure a la declaració de la renda. En aquests casos, també podria ser aplicable l’impost sobre transmissions patrimonials oneroses, que s’aplica segons la normativa de cada comunitat autònoma.
Com ja indicàvem, el tractament d’aquests pagaments rebuts per Bizum és el mateix que si s’hagués fet a través de qualsevol altre mitjà de pagament.
És important tenir en compte que els límits de quantitat i nombre d’operacions establerts per Bizum (per exemple, 1.000€ per enviament, 2.000€ diaris o 5.000€ mensuals), per qüestions de seguretat, apliquen únicament als pagaments entre particulars ia les donacions. A més, les entitats bancàries poden establir límits propis dins dels establerts per Bizum.
Per a comerços electrònics, professionals i empreses, Bizum no imposa límits propis , ni a les persones que fan els pagaments ni als receptors d’aquests. Tot i això, les entitats bancàries poden establir condicions específiques en funció de la seva política interna i del perfil de cada client, especialment les persones compradores, com passa amb altres instruments de pagament. Per això, és recomanable consultar amb lentitat bancària per conèixer els límits concrets aplicables a cada cas.
Amb l’entrada en vigor del Reial decret 253/2025, a partir de l’1 de gener de 2026, les entitats financeres han d’informar, mensualment, l’Agència Tributària, de tots els cobraments de diners que les empreses i professionals rebin per qualsevol mitjà: efectiu, transferència bancària, targeta o Bizum, així com de qualsevol altre mitjà de pagament associat a números de telèfon. Aquesta norma no s’aplica als pagaments entre particulars.
A més, la norma assenyala dos casos específics per als pagaments o retirades de diners realitzada per particulars, que no afecten els realitzats amb Bizum:
– Les entitats financeres hauran d’informar, de forma anual, dels pagaments realitzats amb targeta l’import total de les despeses i abonaments dels quals hagi estat superior a 25.000 euros.
– Les entitats financeres han d’informar de les retirades d’efectiu, realitzades per persones físiques, que superin els 3.000 euros.
En resum, n’hi ha prou amb una anàlisi ràpida de la naturalesa de l’ingrés per determinar quina és l’obligació fiscal. En el cas d’empreses o professionals, cal registrar i comptabilitzar tots els ingressos rebuts, per la seva activitat econòmica, mitjançant Bizum o qualsevol altre mètode de cobrament.
